Vés al contingut

Atelopus mucubajiensis

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuAtelopus mucubajiensis Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
En perill crític
UICN54529 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAmphibia
OrdreAnura
FamíliaBufonidae
GènereAtelopus
EspècieAtelopus mucubajiensis Modifica el valor a Wikidata
Rivero, 1974

Atelopus mucubajiensis és una espècie endèmica d'amfibi que viu a Veneçuela.[1]

Descripció

[modifica]

Aquest petit gripau d'hàbits terrestres i diürns es caracteritza per la seua coloració dorsal uniformement groga, bruna groguenca o groguenca verdosa i amb taques irregulars terroses (de vegades en forma de "X"). La regió ventral a la part posterior és de color vermell sang, mentre que la gola i la part superior del ventre són groguenques amb taques marrons. Les potes i els flancs són groguencs. Presenta una filera de tubercles dorsolaterals i d'altres escampats sobre el dors. Musell no projectat. Potes posteriors curtes. Presenta un dimorfisme sexual acusat, ja que els mascles són més petits (de 3 a 4,17 cm) que les femelles (de 3,99 a 4,4 cm).[2][3][4][5]

Distribució geogràfica

[modifica]

És una espècie endèmica de Veneçuela, la qual només és coneguda de la localitat tipus (propera a la llacuna de Mucubají i els seus voltants, al Parc Nacional Sierra Nevada de la serralada de Mérida). Aquesta distribució podria estendre's fins a la vall del riu Santo Domingo, ja que és on es va obtindre el darrer registre d'un exemplar d'aquesta espècie. Viu als voltants dels rierols i altres corrents intermitents d'aigua situats entre 2.300 i 3.500 m d'altitud,[1] tot i que també se'n pot trobar en àrees conreades.[2][3][5][4][6][7]

Estat actual de les poblacions

[modifica]

Aquesta espècie es considerava molt abundant a la localitat tipus[2] però, cap al 1990, un estudi exhaustiu de més de 300 hores de mostreig només en va registrar l'observació d'un exemplar.[8] En altres exploracions realitzades entre els mesos de febrer i maig del 1994, per a un total de 51 hores de mostreig al Parc Nacional Sierra Nevada (on l'espècie era històricament abundant), només se n'hi van trobar sis capgrossos i un mascle mort.[7] No es va poder aconseguir cap nova observació d'aquesta espècie fins a l'octubre del 2004 quan un vilatà va capturar-ne una femella a la vall del riu Santo Domingo (a tocar de la carretera principal entre Mérida i Barinas, un indret força alterat per les construccions humanes i conreus de patates i altres hortalisses), el qual és abundant en truites de riu.[9] Se'l considera En Perill Crític per part de l'Avaluació Global dels Amfibis i de la Llista Vermella de la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa (IUCN).[10]

Amenaces

[modifica]

Possiblement, ha estat afectada pel fong Batrachochytrium dendrobatidis[11] i pels canvis climàtics a la localitat tipus. De fet, el darrer exemplar conegut (la femella del 2004) estava infectat amb quitridiomicosi. Tot l'hàbitat d'aquesta espècie està força intervingut per la introducció de coníferes exòtiques (Pinus spp.), per l'extracció de fusta i per incendis recurrents.[5] A més, a les masses d'aigua que fa servir (com ara, el riu Santo Domingo i la llacuna de Mucubají) són presents diverses espècies de truites de riu exòtiques (Salmo sp. i Oncorhynchus sp.), les quals són depredadors potencials d'aquest amfibi i dels seus capgrossos.[12] Segons un estudi climatològic de la regió entre els anys 1969 i 1995, es va veure que el règim biestacional local va evolucionar cap a un règim tetraestacional o sense patró definit (especialment entre els anys 1984-1995), quan es van presentar períodes consecutius anormalment secs que van arribar a perllongar-se durant sis mesos, la qual cosa va influir en la disminució de les poblacions d´Atelopus mucubajiensis, ja que aquests períodes de sequera extrema afavoreixen el contagi de malalties (alguns dels anys secs van estar associats al fenomen d'El Niño).[13] Aquestes variacions climàtiques i la sinergia amb altres factors podrien ésser els responsables del declivi d'aquesta espècie.[14][15]

Conservació

[modifica]

A Veneçuela és declarada com a Espècie en Perill d'Extinció pel Decret núm. 1486 (11/09/96).[16] Tot i que la seua àrea de distribució es troba protegida dins del Parc Nacional Sierra Nevada, es requereixen accions directes per a evitar la seua extinció: específicament, es recomana monitorar la seua àrea de distribució i intentar localitzar-ne més exemplars, alguns dels quals podrien ésser emprats per a assajos de cria en captivitat. Hom parla, també, de realitzar totes aquestes accions amb la participació de científics, turistes, vilatans i altres usuaris que freqüenten la zona.[10]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 Sapito arlequín de Mucubaji o Atelopus mucubajiensis - Medio Ambiente y Naturaleza (castellà)
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 Rivero, J. A., 1972. On Atelopus oxyrhynchus Boulenger (Amphibia, Salientia), with the description of a new race and a related new species from the Venezuelan paramos. Boletín de la Sociedad Venezolana de Ciencias Naturales, 29: 600-612.
  3. ↑ 3,0 3,1 Rivero, J. A., 1976. Notas sobre los anfibios de Venezuela. II. Sobre los Colostethus de los Andes venezolanos. Memoria de la Sociedad de Ciencias Naturales La Salle 105: 327-344.
  4. ↑ 4,0 4,1 La Marca, E., 1992. Catálogo Taxonómico, Biogeográfico y Bibliográfico de las Ranas de Venezuela. Cuadernos Geográficos, 9. Universidad de los Andes. Mérida, Veneçuela.
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 Rueda-Almonacid, J. V., Rodríguez Mahecha, J. V., La Marca, E., Lötters, S., Kahn, T. i Angulo, A., 2005. Ranas Arlequines. Serie Libretas de Campo. Conservación Internacional. Bogotà, Colòmbia: 158.
  6. ↑ La Marca, E., 1994. Descripción de un género nuevo de ranas (Amphibia: Dendrobatidae) de la Cordillera de Mérida, Venezuela. Anuario de Investigación 1991, Universidad de los Andes, Instituto de Geografía y Conservación. Mérida: 39-41.
  7. ↑ 7,0 7,1 Lötters, S., 1996. The Neotropical toad genus Atelopus: Checklist-Biology-Distribution. Vences and Glaw Verlag. Colònia, Alemanya.
  8. ↑ La Marca, E. i Reinthaler, H. P., 1991. Population changes in Atelopus species of the cordillera de Mérida, Venezuela. Herpetological Review 22(4): 125-128.
  9. ↑ Barrio-Amorós, C. L., 2004. Atelopus mucubajiensis still survives in the Andes of Venezuela: Preliminary report. Froglog 66(2-3). [1]
  10. ↑ 10,0 10,1 IUCN, Conservation International y NatureServe, 2006. Global Amphibian Assessment.
  11. ↑ Lampo, M., Barrio-Amorós, C. i Han, B., 2006. Batrachochytrium dendrobatidis infection in the recently rediscovered Atelopus mucubajiensis (Anura, Bufonidae), a critically endangered frog from the Venezuelan Andes
  12. ↑ Rodríguez, J. P. i Rojas-Suárez, F., 2003. Libro Rojo de la Fauna Venezolana (2a ed. reim.). Provita, Fundación Polar. Caracas. 472 pp.
  13. ↑ Lampo, M., Rodríguez-Contreras, A., La Marca, E. i Daszak, P., 2006. A chytridiomycosis epidemic and a severe dry season precede the disappearance of Atelopus species from the Venezuelan Andes. The Herpetological Journal 16: 395-402.
  14. ↑ Santiago-Paredes, S. i La Marca, E., 2006. Comportamiento del clima a finales del siglo XX en los altos Andes venezolanos y el declive de Atelopus mucubajiensis. Herpetotrópicos 3(1): 7-20.
  15. ↑ Enrique La Marca, Suleima Santiago, Stefan Lötters, Juan Elías García-Pérez, César Luis Barrio Amorós, 2010. Atelopus mucubajiensis. The IUCN Red List of Threatened Species 2010.
  16. ↑ Decreto 1486: Especies en Peligro de Extinción. Gaceta Oficial, núm. 36.062 - 10 d'octubre del 1996. Caracas, Veneçuela.

Bibliografia

[modifica]
  • Barrio Amorós, C. L., 2004. Amphibians of Venezuela Systematic List, Distribution and References, An Update. Review of Ecology in Latin America 9(3): 1-48.
  • La Marca, E., 1995. Crisis de biodiversidad en anfibios de Venezuela: estudio de casos. A: Alonso-Amelot, M.E. (ed.), La Biodiversidad Neotropical y la Amenaza de las Extinciones, pàgs. 47-69. Universidad de los Andes, Mérida, Veneçuela.
  • La Marca, E. i Lötters, S., 1997. Monitoring of declines in Venezuelan Atelopus. A: Bohme,W., Bishoff, W. i Ziegler, T. (eds), Herpetologia Bonnensis, pàgs. 207-213. Society European Herpetology, Bonn, Alemanya.
  • La Marca, E., Lips, K. R., Lötters, S., Puschendorf, R., Ibáñez, R., Rueda-Almonacid, J. V., Schulte, R., Marty, C., Castro, F., Manzanilla-Puppo, J., García-Pérez, J. E., Toral, E., Bolaños, F., Chaves, G., Pounds, J. A. i Young, B., 2005. Catastrophic population declines and extinctions in Neotropical harlequin frogs (Bufonidae: Atelopus). Biotropica: 190-201.
  • Pounds, J. A., Bustamante, M. R., Coloma, L. A., Consuegra, J. A., Fogden, M. P. L., Foster, P. N., La Marca, E., Masters, K. L., Merino-Viteri, A., Puschendorf, R., Ron, S. R., Sánchez-Azofeifa, G. A., Still, C. J. i Young, B. E., 2006. Widespread amphibian extinctions from epidemic disease driven by global warming. Nature 439: 161-167.

Enllaços externs

[modifica]
Podeu veure l'entrada corresponent a aquest tàxon, clade o naturalista dins el projecte Wikispecies.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Atelopus_mucubajiensis&oldid=33479716»